El sábado salíamos desde Sant Sadurni D'anoia bien temprano dirección Valencia, una vez llegados a la capital del Turia i instalados en el piso del Rodri nos dirigimos a la mascleta en la plaza del ayuntamiento, seguidamente a comer i después dar una vuelta por al Ciutat de les Arts, para acabar en el bar de uno de los mitos mas conocidos del futbol español Manolo el del bombo.
El domingo ya con los nervios propios de un día de partido, después de la comida, fuimos directos para el Ciutat de Valencia donde eso parecía que estábamos en Cornella - El Prat, por las calles muchas camisetas blanquiazules i ya cerca del estadio cánticos pericos a mas no poder. Después de la llegada del autocar con gran recibimiento, llego la hora de entrar dentro del muy deteriorado estadio. Una vez dentro los cerca de 2000 pericos i después de que en al megafonía se nos diera la bienvenida (primer gran detalle), nos pusimos a animar todos los allí presentes de la única forma que sabemos hacer los pericos i es dejándonos la voz en cada palabra para que ese aliento llegue a los jugadores. En el minuto 21 apareció en el marcador la imagen de Dani Jarque i todos los allí presentes empezaron a aplaudir, tanto los pericos como los granotas (segundo gran detalle). Después llego el golpe duro con el primer gol del Levante que así terminaría el partido.
La vuelta para la capital del cava algo dura por la desilusión que llevábamos encima tras el partido, aunque ya estamos planeando el próximo desplazamiento, los pericos somos así, nunca nos rendimos!
____________________________________________
Cap de setmana a València de dos membres de la penya pericos de Sant Sadurní d'Anoia l'Oscar i el Raul, que van estar presents en el partit del Llevant vs RCD Espanyol. Així ho expliquen:
Dissabte sortíem des de Sant Sadurní d'Anoia ben d'hora direcció València, un cop arribats a la capital del Túria i instal.lats al pis del Rodri ens dirigim a la mascleta a la plaça de l'ajuntament, tot seguit a dinar i després donar una volta per al Ciutat de les Arts, per acabar al bar d'un dels mites més coneguts del futbol espanyol Manolo el del bombo.
El diumenge ja amb els nervis propis d'un dia de partit, després del menjar, vam anar directes per al Ciutat de València on això semblava que estàvem a Cornella - El Prat, pels carrers moltes samarretes blanc i blaves i ja prop de l'estadi càntics periquitos a mes no poder. Després de l'arribada de l'autocar amb gran rebuda, va arribar l'hora d'entrar dins del molt deteriorat estadi. Un cop dins els prop de 2000 periquitos i després que en l'megafonia se'ns donés la benvinguda (primer gran detall), ens vam posar a animar tots els allí presents de l'única manera que sabem fer els periquitos i és deixant-nos la veu en cada paraula perquè aquest alè arribi als jugadors. En el minut 21 va aparèixer en el marcador la imatge de Dani Jarque i tots els allí presents van començar a aplaudir, tant els periquitos com els granotes (segon gran detall). Després va arribar el cop dur amb el primer gol del Llevant que així acabaria el partit.
La tornada per a la capital del cava una mica dura per la desil.lusió que portàvem a sobre després del partit, encara que ja estem planejant el proper desplaçament, els periquitos som així, mai ens rendim!
  |
Arribada dels jugadors    |
No hay comentarios:
Publicar un comentario